Variedades de uva

És la tercera varietat blanca autòctona de major representació a la zona; és una varietat molt completa amb una important aportació a la fase *gustativa dels vins del *Ribeiro. Sol utilitzar-se com a complementària o com a base de la mescla.

És la primera en *vendimiar una varietat de *brotació molt precoç pel que és sensible a les gelades tardanes i cicle de maduració curt. Té un fort vigor i una bona fertilitat, amb una producció mitjana de 13 a 15 *Tn/Ha. El terreny més apropiat per a la seva plantació ha de ser càlid, tolera bé l'estrès hídric. És molt sensible al cop de sol, al *oïdi i a la *Botrytis i és poc o moderadament sensible al míldiu i a la *excoriosis.

Distingida, harmoniosa, completa, la *Treixadura és la varietat blanca reina del vinyer del *Ribeiro, és perfecta per a la zona expressant en ella tot el seu potencial. En progressiva implantació està desplaçant a altres varietats menys apropiades per a aquesta zona; resulta insubstituïble a la Comarca del *Ribeiro i ha estat la principal responsable que els nostres vins aconseguissin la seva mítica fama.

És una varietat de *brotación i maduració tardana i per tant sensible a l'altitud, per la qual cosa a mesura que s'ascendeix pels vessants i descendeixen les temperatures, disminueixen les possibilitats que completi adequadament la seva maduració, predominant el seu cultiu en valls i vessants ben orientats. Presenta fort vigor i fertilitat mitjana i la seva producció és de 12 a 15 *Tn/Ha d'excel•lent potencial qualitatiu. És poc resistent a la sequera i necessita de terrenys càlids. Té sensibilitat mitjana al *oïdi i al míldiu i és sensible a la *Botrytis *cinerea i *exColoriosis.

La *garnacha blanca (o *grenache, *grenache *blanc, *alicante blanca, *sillina *lanc, *belán, *rool *grenache, *garnatxa blanca o *feher *grenache) és una varietat de raïm blanc d'origen espanyol, sent la menys conreada pel que fa a la varietat negra tant a Espanya com al món (a Espanya 25.000 hectàrees i al món sol 40.000).

Aquesta varietat blanca pot provenir d'una mutació de la *garnacha negra i s'adapta a climes càlids i secs, sent produïda a Espanya principalment a Tarragona, Zaragoza i Teruel. Forma part de la varietat principal de les denominacions d'origen d'Alella, *Costers del *Segre, Tarragona i Terra Alta (en aquesta regió s'ha aconseguit identificar i potenciar els vins blancs de la ribera de l'Ebre a partir de la *garnacha blanca), i autoritzada en denominacions d'origen com *Cariñena, *Cigales, L'*Empordá-Costa Brava, Navarra, Priorat, Rioja i *Somontano. A més està recomanada per les comunitats autònomes d'Aragó i Catalunya.

El raïm *cariñena (en francès *carignan, en italià *carignano, en anglès d'EUA *carignane) és una varietat de raïm negre espanyola. Es considera el raïm més conreat del món. És originària segons alguns de *Cariñena (Aragó). Segons l'Ordre APA/1819/2007, per la qual s'actualitza l'annex V, classificació de les varietats de vinya, del Reial decret 1472/2000, de 4 d'agost, pel qual es regula el potencial de producció vitícola, la *mazuela és varietat recomanada per a Aragó, Catalunya (on la hi coneix també com *samsó), País Basc i La Rioja; està autoritzada a Castella-la Manxa, Extremadura i Navarra. Es troba principalment a Catalunya i La Rioja. En la primera, és la base per als vins del Priorat, estant igualment en *Costers del *Segre, Empordà, Penedés, Tarragona i Terra Alta.

*Enológicament el raïm *mazuelo es caracteritza per la seva alta intensitat colorant i per la seva també alta concentració de sucres. És a dir, aquesta varietat s'usa per a la producció de vins amb molt color i molt alcohol. En la segona, forma part de la Denominació d'Origen Qualificada Rioja. Apareix també en les denominacions Calataiud, Camp de Borja, *Cariñena, Navarra i Ribera del *Guadiana. A França es conrea des dels Pirineus Orientals fins a l'Aude; és la més característica de la regió del Migdia. També es conrea a Sardenya i en algunes zones d'Itàlia. Va estar conreada a Algèria, Tunísia i el Marroc. També està present al Nou Món del vi: Califòrnia, Xile, Argentina, Mèxic i, en menor mesura, a Sud-àfrica o Xina. La *cariñena, croada amb la *cabernet *sauvignon ha produït la varietat *ruby *cabernet i, croada amb la mateixa *cabernet *sauvignon i *garnacha, la *carnelian. També la hi denomina *Mazuelo.

*Mazuelo i *mazuela provenen segons alguns de la paraula basca *mats, mentre que uns altres diuen que procedeix de mall, a causa de la seva forma. *Crujillón o *crucillón (a Aragó) i *Samsó (Penedés) o *sanso (Barcelona). Altres noms: *babonenc, *bois *dur, *boue dur, *cagnolaro negre, *cagnan, *cangnan o *cangnane (Llenguadoc, *carignan (en francès), *carignan *moullan, *carignan *noir, *carignane (França),*carinyena (Catalunya), *carignano, català, *crusilló, *girarde, *gragnano (Itàlia), *legno dur, *mazuelo negre, meló de *Bourgogne, *mollard, *monestel, *muscadet de *Bourgogne, *plant de *Ledenon, *roussillonen, *samso *crusillo, *sopatna *blau, negre *mazuela i vall de Sant Joaquín a Califòrnia). Es tracta d'una planta molt productiva, de fins a 150 hectolitre per hectàrea. És sensible a les malalties com el *oïdi i el míldiu i a la humitat. És de *brotaciò tardana, la qual cosa fa que no l'aconsegueixin les gelades de primavera. Les seves fulles són grans, amb forma de pentàgon molt pronunciats. Té *raïmós de grandària gran i compactes. Les *baies són de grandària mitjana, forma rodona i color blau *negros. Té una alta quantitat de *taninos, la qual cosa determina la seva gran capacitat d'envelliment, i alta acidesa.

*Syrah és una varietat negra de vinya (*Vitis *vinifera). Amb aquesta varietat es pot crear un vi *mono varietal anomenat també *Shiraz. Altres noms amb els quals pot veure's escrita aquesta varietat són *candive *noir, *entournerein, *hermitage, *hignin *noir, *petite *syrah, pla de la *biaune, *schiraz, *serine, *seräne, *shiraz, *sirac, *sirah i *syra. És una dada important saber que el nom de *Syrah prové de les zones fredes de *Francia i la denominació de *Shiraz prové de les zones càlides d'Austràlia. L'origen d'aquest cep està envoltat de controvèrsies i dubtes. Una de les tesis és que prové de la ciutat persa de *Shiraz, des d'on ben els fenicis o segles després els croats l'haurien portat a la Gàl•lia. Segons uns altres, ve de *Siracusa, a Sicília. Té una important implantació al centre i sud de França, la qual cosa ha donat lloc al fet que es consideri que pot ser originària del *Ródan, regió on s'elaboren vins *mono varietals amb aquest raïm, en particular els de *Hermitage. Aquesta varietat es va portar al Nou Món del vi: Austràlia (allí cridada *shiraz), Xile i Califòrnia.

A Espanya els primers cellers a conrear i elaborar amb *syrah van ser Enrique Mendoza d'Alacant i Carlos Falcó (Marquès de *Griñón) en *Malpica de Tajo en Muntanyes de Toledo. Aquest raïm s'ha anat estenent per Extremadura, La Manxa i Aragó. Actualment, pot trobar-se al Comtat de Huelva, *Somontano, Penedès, en el Priorat i a La Manxa, *Méntrida, Ribera del Duero, La Rioja i Tarragona. A Jumella es barreja amb *monestrell. La *syrah és una varietat de raïm per *vinificació recomanada en les comunitats autònomes espanyoles de Catalunya, Extremadura i Comunitat Valenciana. Està autoritzada a Andalusia, Aragó, Astúries, Balears, Canàries, Cantàbria, Castella-la Manxa,Comunitat de Madrid, Comunitat Foral de Navarra i Regió de Múrcia.

La *chardonnay és una varietat de raïm de pell verda usada per fer vi blanc. És originària de la regió vitícola de *Borgoña, en l'est de França, però ara creix a tot arreu on es produeix el vi, des d'Anglaterra fins a Nova Zelanda. Per a regions vitícoles noves i en desenvolupament està vista com un "ritu de pas" i com una fàcil entrada al mercat internacional del vi. El raïm *chardonnay en si mateixa és molt neutral, amb molts dels sabors comunament associats amb el raïm i els que deriven del terreny i del roure. És *vinificada en estils molt diferents, des de la magra, a vins de mineral trencadís de *Chablis i de França al Nou Món amb roure i amb notes de fruites tropicals. En climes freds (com la regió francesa de *Chablis i la de Carners de l'Àrea Vitícola Americana de Califòrnia), la *chardonnay tendeix a tenir un cos de mitjà a lleuger, una notable acidesa i sabors a pruna verda, poma i pera. En localitzacions càlides (com les *Adelaide *Hills, la península *Mornington a Austràlia i les regions de *Gisborne i *Marlborough a Nova Zelanda) els sabors es converteixen en més cítrics i a meló i préssec mentre que en localitzacions molt càlides (com la Costa Central de l'Àrea Vitícola Americana de Califòrnia) apareixen més notes de figa i fruites tropicals com la banana i el mànec. Vins que han passat per la fermentació *mano láctica tendeixen a tenir una acidesa més baixa i sabors a fruites amb una sensació més *mantegosa en la boca i notes d'avellana. La *chardonnay és un component important de molts vins *espumosos al voltant del món, incloent el xampany. Un bec de popularitat a la fi dels anys 1980 *dió lloc a una reacció sobre aquest vi que va fer veure al raïm amb un component negatiu per la globalització del vi. No obstant això, segueix sent un de les varietats de raïm més àmpliament plantades, amb uns 160.000 hectàrees al voltant del món, després només de la *Airén entre els raïms de vi blanques i plantada en més regions vitícoles que qualsevol altre raïm -incloent *cabernet *sauvignon. a varietat *chardonnay és originària del vinyer de *Borgoña, i més precisament dels voltants del poble de *Chardonnay on ja s'esmenta el cultiu de la vinya al segle X. Si el nom romà del poble era *Cardonacum (un lloc on creix cards,*chardon en francès), est va evolucionar en *chardonay i el cep es coneixia com *chardenet, *chaudenet o *chardenay fins que el Congrés d'Ampelografia de *Chalon-sud-*Saône de 1896 va fixar el nom actual.

Uns estudis científics recents han permès establir la genètica del *chardonnay com el resultat de l'encreuament per pol•linització entre el *pinot *noir i el ja *desparecido *gouais *blanc, uns ceps més antics que existien en *Borgoña abans de la *chardonnay. El *chardonnay té una gran reputació per la seva relativament fàcil cultiu i la seva habilitat per adaptar-se a diferents condicions. El raïm és mal•leable, i això es reflecteix en la impressió del seu terreny i dels *hacedores del vi. És un vi altament vigorós, amb una extensa cobertura de fulla que pot inhibir l'energia i nutrients consumits pel seu raïm. Els agrònoms contraresten això amb la poda extensiva i el maneig de la *canopia.

Quan les vinyes de *chardonnay són plantades densament, són forçades a competir pels recursos i *embuyen energia en el seu raïm. En algunes condicions les vinyes poden tenir molt alt rendiment, però el vi produït d'aquestes vinyes sofrirà una caiguda de qualitat si el rendiment va molt més allà de les 4,5 tones per acre (80 *hl/ha). Els productors del *chardonnay *premium limiten el rendiment a menys de la meitat d'aquesta quantitat, ja que els sabors concentrats no són tan importants com la *finor del vi. El temps de collita és crucial per fer el vi, amb un raïm perdent ràpidament acidesa des que madura. Alguns perills de la viticultura inclouen el risc de dany per la gelada de primavera, sent el *chardonnay un vi primerenc, normalment una setmana després del *pinot *noir. Per combatre el risc de gelada, un mètode desenvolupat en *Borgoña implica una agressiva poda just abans de la *brotació. Això produeix un *chock a la vinya i retarda la *brotaciò unes dues setmanes, que és habitualment prou com perquè venja un temps més càlid.

El *millerandage i el *coulure poden també plantejar problemes, juntament amb el *oídium atacant la fina pell dels raïms. Per la primerenca maduresa de la *chardonnay, pot prosperar en regions vitícoles amb una curta estació de creixement, en regions com *Borgoña, serà collida abans que arribin pluges de tardor que porten l'amenaça de la podridura.10 Mentre que la *chardonnay es pot adaptar a gairebé tots els sòls de vinyers, els tres que semblen agradar-li més són els de guix, calcària i argila, que són abundants a través de la tradicional terra natal de la *chardonnay. La Grand *crus de *Chablis es planta en vessants de *kimeridgian *marl, argila i guix. Les regions perifèriques, caient sota el més bàsic apel•latiu de *Petit *Chablis, són plantades en argila *portlandia que produeix vins amb menys *finura. Els jaços de guix es troba a través de la regió de *Champaña, i la *Côte d'*Or té algunes àrees compostes d'argila i calcària. En *Borgoña, l'abundància d'argila a la qual les vinyes de *chardonnay estan exposades també sembla tenir algun efecte en el vi resultant. A la regió de *Meursault, el primer vinyer *cru plantat en *Meursault-*Charmes té el sòl té en la seva capa superficial gairebé 2 metres de calcària i el vi d'aquesta regió és molt més poderós, *mineralizado i fi, necessitant més temps en l'ampolla per desenvolupar-se per complet. En altres àrees, el tipus de sòl pot compensar la falta de les condicions d'un clima ideal.

A Sud-àfrica, per exemple, regions amb sòl pedregós i argilenc i alts nivells de calcària tendeixen a produir un vi menys flexible i més a l'estil de *Borgoña, malgrat tenir un clima clarament diferent al de França. En contrast, el vi de *chardonnay produït de vinyers més basats en l'arenisca tendeix a ser més enriquit i més pesat.

Raïms blancs de la família de les malvasies. El terme malvasia designa a una família de varietats originàries del Mediterrani i l'illa de Madeira, però actualment conreades en totes les regions vinícoles del món. Encara que generalment es parla de malvasia per referir-se a la varietat blanca, també existeix una malvesia negra amb el nom de malvasia negra. Les diverses varietats es diferencien notablement entre elles per la morfologia de la planta, color, sabor i composició bioquímica del fruit, precocitat de maduració, productivitat i aptitud per la *vinificació. Les vinyes malvesia poden ser de dos grups: els que tenen una lleugera aroma que recorda al moscatell i uns altres de sabor simple. Altres noms amb els quals és coneguda són: *arinto do *dao, *assario *branco, blanc fi, blanca vermella, *blanquirroja, *boal *cachudo, *malmsey, malvesia canària, malvesia fina, malvesia de La Rioja (nom amb el qual la hi coneix a La Rioja), *rojal, *subirat, *subirat *parent i *tobia. En ocasions la malvesia es designa amb algun complement: de Sitges, vermella, catalana, del país, de gra gran (o *vermentino), grossa, primerenca, borda, d'Alacant o del Rosselló (*subvariedad denominada *trobat). A la zona de *Limoux es denomina en *francés malvoisie al *macabeo. No és clar si escau de Grècia o Àsia Menor. Es creu, en general, que prové de la primera, encara que hi ha certa controvèrsia sobre el lloc exacte en què es va originar i quines varietats de raïm són els seus antecessors.

En analitzar el seu origen, cal diferenciar entre el raïm malvasia i el vi malvasia. Un vi molt benvolgut anomenat *malvasia en italià, *malvoisie en francès, *malmsey en anglès i *malvasier en alemany, es produïa a Grècia (i potser a Creta) als segles XIV a XVI. Aquest primerenc va venir malvesia es portava a Constantinoble, Itàlia, França i el nord d'Europa pels venecians i altres mercaders italians. Es diu que el duc Jorge de *Clarence, germà del rei Eduardo IV d'Anglaterra, va ser ofegat en un "*butt de *malmsey" (*tonel de malvesia) a la Torre de Londres en 1478, encara que aquesta història és possiblement *apócrifa. El terme "malvasia" se suposa que és una deformació italiana del nom de la població grega de *Monemvasia, una fortalesa veneciana en la costa de *Laconia; aquest port hauria actuat com un centre de comerç per al vi produït en el Peloponeso oriental i potser en alguna de les *Cícladas. Una teoria que competeix amb aquesta sosté que el nom deriva del districte de *Malevizi, prop de la ciutat *de Candía a Creta. En qualsevol cas, la malvesia era un dels tres vins principals exportats des de Grècia en l'Edat Mitjana, al costat del "*rumney" i el "vi de Creta". Tant *Monemvasia com *Candía han donat el seu nom a modernes varietats de raïm. A Grècia, hi ha una varietat *conociva com *monemvasia, evidentment batejada així pel port, encara que actualment es conrea sobretot en les *Cícladas. A Europa occidental, una varietat comuna de malvasia es coneix com a malvasia blanca de *Candía (*Malvasia *Bianca de *Candia), doncs es creu que es va originar en aquesta zona.

El raïm *monemvasia es va pensar que era l'antecessora de les varietats de malvasia d'Europa occidental, no obstant això, recents anàlisis d'ADN no suggereix un parentiu entre la *monemvasia i les varietats de malvesia. Les anàlisis d'ADN, no obstant això, suggereixen que la varietat vinícola *athiri (una varietat àmpliament conreada per tota Grècia) sí és antecessora de la malvasia. Sigui el que sigui el seu origen precís, l'avantpassat de les modernes varietats de malvasia va haver d'estendre's cap a l'Oest al llarg de les terres mediterrànies en els temps medievals, passant de Grècia a Nàpols, Sitges(Barcelona), Banyalbufar (Illes Balears) i Torís (València). Va donar el seu salt final a Madeira molt poc temps després que els portuguesos comencessin a establir-se a la illa, al segle XV. I el mateix cal dir respecte a les Illes Canàries, conquistades pels espanyols al mateix segle. Aquesta vinya no és molt vigorosa. La seva producció és baixa i tendeix a ser sensible a les malalties. A causa de la seva antiguitat i extensió han sorgit *sub varietats, però a causa de la poca resistència a les malalties, el cultiu s'ha anat reduint sent substituït per altres varietats més resistents. Té *raïmo de grandària mitjana i poc compacte. És sensible a la podridura. El terme malvasia designa a una família de varietats originàries del Mediterrani, de la illa de Madeira i de les Illes Canàries, però actualment conreades en totes les regions vinícoles del món. Encara que generalment es parla de malvasia per referir-se a la varietat blanca, també existeix una malvasia negra amb el nom de malvasia negra.

Les diverses varietats es diferencien notablement entre elles per la morfologia de la planta, color, sabor i composició bioquímica del fruit, precocitat de maduració, productivitat i aptitud per la *vinificació. Les vinyes malvesia poden ser de dos grups: els que tenen una lleugera aroma que recorda al moscatell i uns altres de sabor simple.

*Merlot és una vinya negra, productiva i de *brut *primers. El *raïm de *merlot és cilíndric, petit i poc dens. El gra és menut, de pell brunyida, polpa dolça i color negre *Blavós. Pertany a la mateixa família que els *cabernet: *Cabernet *franc i *cabernet *sauvignon. El nom procedeix del *diminutivo en francès de merla, probablement per la similitud amb el seu plomatge negre i morat.

El vi *varietal de *merlot es caracteritza pel seu *finor i suavitat, sense deixar de ser aromàtic i *carnós. És de color robí molt intens, de graduació mitjana i envelleix ràpidament sense perdre qualitat. Es complementa bé en tràfecs amb *garnacha per als vins joves, i amb *cabernet *sauvignon, *bobal o *tempranillo per a la criança. El *merlot és originari de la regió de Bordeus, on és la varietat més conreada. S'utilitza sobretot en l'elaboració del *medoc, un *burdeos negre de la regió de *Médoc, i en alguns vins del nord d'Itàlia.

D'altra banda s'ha incrementat molt la producció de vi *varietal de *merlot a Califòrnia. S'ha convertit en una varietat internacional, la segona varietat negra més sol•licitada després del *Cabernet *Sauvignon, utilitzada sobretot com una varietat de millora en els tràfecs per aportar suavitat i equilibri.

Cabernet *Sauvignon és un cep d'origen francès, de la regió vinícola de Bordeus, i una de les més reconegudes varietats de raïm a nivell mundial. Es conrea en gairebé tots els principals països productors de vi. S'adapta a un ampli espectre de condicions climàtiques, des de la vall *Okanagan, al sud de la província canadenca de Columbia Britànica, fins a la vall de la *Becá a Líban. El *Cabernet *Sauvignon va començar a ser reconegut internacionalment a partir de la seva destacada presència en el vi provinent de Bordeus, on sol utilitzar-la en vins de tall amb *Merlot i *Cabernet *Franc. Des de França, el raïm es va disseminar per Europa i Amèrica on es va adaptar amb facilitat a diversos llocs com la zona vinícola nord-americana de la vall de *Napa, la regió australiana de *Coonawarra, la vall del *Maipo *enChile, la vall de *Uco a Argentina, entre uns altres. Durant gairebé tot el segle XX va ser la varietat *Premium més collida del món, fins que va ser superada pel *Merlot en la dècada dels 90. Malgrat la seva destacada presència en la indústria del vi, aquest raïm és relativament una nova varietat, producte d'un encreuament entre el *Cabernet *franc i el *Sauvignon *blanc durant el segle XVII en el sud-oest *de França . La seva popularitat s'atribueix a la facilitat de cultiu -els raïms tenen pell gruixuda i els vinyers són resistents a la descomposició i a les gelades- a la seva presentació d'estructura consistent i als sabors que expressen el típic caràcter de la varietat. La familiaritat amb el cep i la facilitat de pronunciació en diversos idiomes també han ajudat a divulgar els vins *Cabernet *Sauvignon entre els consumidors. No obstant això, la seva estesa popularitat també ha contribuït al fet que aquest raïm sigui criticat com una varietat «colonitzadora» que acaba monopolitzant regions *vineres a costa de varietats de raïm natives. Es conrea a França, sobretot a la regió vinícola de Bordeus, a Itàlia, en països d'Europa Central (Bulgària, Hongria, Eslovènia, entre uns altres), i a la regió mediterrània oriental (Xipre, Grècia, Israel i Líban). A Califòrnia, Estats Units, el *Cabernet *Sauvignon ha desenvolupat el seu característic estil i reputació, recognoscible al mercat mundial. La producció i vinyers d'aquesta varietat a Califòrnia són similars en quantitat als de Bordeus. A Hispanoamèrica té fort presencia a Argentina, Bolívia, Brasil, Xile, Mèxic, Perú i Uruguai. També es conrea a Austràlia i Sud-àfrica. La varietat és bastant homogènia, amb algunes diferències en la forma del *raïm i en les característiques típiques del vi.

Es caracteritza pels seus *tanino densos i aristocràtics, el seu color profund, les seves complexes aromes fruiteres, la seva elegant estructura i la seva idoneïtat per a la criança. Varietat bastant vigorosa i de *brotació mitjà-tardana, vegetació bastant *erecta i *entrenusos mitjà-curts. De color intens i cobert, són *tánics en la seva joventut; però, quan s'obren, desenvolupen una gamma inconfusible d'aromes florals (violeta, rosa), fruiteres (nabius, *cassis, gerds, mores) i vegetals (pebrot verd, cafè sense torrar, sense oblidar també la complexitat que podem obtenir amb almenys un primer pas per barriques).

Aquestes aromes poden fer-se més complexos amb la criança, exhibint notes de fum, cedre, *creosota, encens, regalèssia i un excitant perfum de tòfona. S'adapta a climes temperats i millor en zones seques o ben ventilades, en el nord prefereix zones ben exposades al sol en pujols i sòls lleugers sobretot a les valls. No accepta sòls excessivament fèrtils i humits que indueixen a gran vigor i dificultats de *lignificació. S'adapta bé a diverses normes de poda tenint en compte les condicions *podo climàtiques. La producció és regular i constant.

Madura en la tercera època. La resistència a les malalties és normal, pot considerar-les alguna cosa sensible a l'assecat del *raim pel que és necessari tenir en compte la relació K/Mg del sòl. Les *bayas són petites, esfèriques, de pell espessa i dura, amb profund pigment negre. La seva polpa és ferma, cruixent, de sabor *astringent i gust peculiar que recorda les *serves.