D.O. Ribeiro

D.O. Ribeiro, que significa "ribera del riu" en gallec, és una de les cinc denominacions d'origen de vins existents a Galícia. La zona de producció està situada en la part meridional de Galícia, en la vora nord-occidental de la província d'Ourense, en les confluències de les valls formades pels ri...

D.O. Ribeiro, que significa "ribera del riu" en gallec, és una de les cinc denominacions d'origen de vins existents a Galícia. La zona de producció està situada en la part meridional de Galícia, en la vora nord-occidental de la província d'Ourense, en les confluències de les valls formades pels rius Miño, Avia, Arnoia i Barbantiño. Les vores muntanyenques *aislan aquesta comarca de la influència marítima atlàntica, la qual cosa determina el seu menor pluviositat. El clima és temperat i humit, amb temperatures mitjanes de 14,5 graus centígrads. Les terres són majoritàriament d'origen granític i, en general, àcides.

En 1925 tenia prop de 6000 hectàrees de vinyers, noranta anys després, en 2015, tenia una extensió total de 2350 hectàrees de vinyer estan constituïdes pels terrenys que es troben en els termes municipals i llocs següents: ajuntaments de Ribadavia, Arnoia, Beade, Carballeda de Avia, Castrelo de Miño, Cenlle, Cortegada, Leiro i Punxín; les parròquies de Banga, Cabanelas i O Baró, a l'ajuntament d'O Carballiño; les parròquies de Pazos de Arenteiro, Albarellos, Laxes, Cameixa i Motlles a l'ajuntament de Boborás; els llocs de Santa Creu de Arrabaldo i Untis a l'ajuntament deOrense, i de l'ajuntament de Toén els llocs de Puga, A Eirexa de Puga, O Olivar, el poble de Feá i Celeirón i la parròquia de Alongos; i el poble de Touza de l'ajuntament de Sant Amaro.
Els vins d'aquesta denominació responen a una sèrie de combinacions d'exquisides aromes afruitats i florals, que gairebé sempre resulten sorprenents en elaborar-ne amb varietats autòctones tradicionals (Treixadura, Torrontés, Loureira, Caíño negre, Brancellao, Sousón) i posseeixen una acusada personalitat que els converteix en incomparables. Els vins blancs de Ribeiro són lleugers, frescs, secs, afruitats, de color palla pàl·lid, elevada acidesa fixa i amb una graduació alcohòlica entre 9,5º i 13º. Els vins negres de Ribeiro són de color vermellós morat i compensats d'acidesa, per la qual cosa la graduació està compresa entre 9,5º i 12º.5

Un factor important, determinant, perquè s'implantés des de fa tants segles i amb tal intensitat el cultiu de la vinya en la Denominació d'Origen Ribeiro és el peculiar clima de l'entorn, que permet l'obtenció de raïm per a la producció de vi d'alta qualitat sense necessitat de sofisticades tecnologies neològiques: El clima de la D.O.*Ribeiro és un factor clau per a la seva vocació vitícola, determinant la seva agronomia, varietats de raïm, tipus i característiques dels seus vins.

La denominació d'origen es localitza a l'àrea establerta per Wagner com temperada amb quatre estacions ben diferenciades i propícies per a la producció de vins de qualitat. Entre aquestes línies es dóna una moderació en les temperatures, aridesa i cicle termo lumínic durant el període de maduració dels raïmós que donen lloc a vins amb graduacions alcohòliques moderades i equilibrades amb l'acidesa, obtenint-se vins amb aromes intenses i personals. Quant a l'índex *Winkler, que diferencia les zones per la integral tèrmica eficaç, la D.O. Ribeiro es troba en la seva majoria a la zona II, ascendint en les cotes o orientacions menys assolellades domina la zona I i en les cotes més baixes i encolades s'apropa a la zona III, la qual cosa ens indica que des d'un punt de vista tèrmic es troba en un entorn molt apropiat per a la producció de vins de la més alta qualitat. Per valorar la il·luminació es considera l'índex heli tèrmic de Branas, que estableix que el límit septentrional per a un valor d'I = 2,60, obtenint-se en la D.O. Ribeiro un valor mitjà de 3.9, la qual cosa confirma l'aptitud heli tèrmica per a la viticultura amb la valoració conjunta de la il·luminació i les temperatures eficaces de la zona geogràfica. D'altra banda, quant a la viabilitat de la producció per la seva possible afecció de malalties criptogrames, principalment per míldiu (Plasmopara vitícola), es considera l'Índex hidrotérmic de Branas, Bernon i Levadoux, que ens proporciona un valor mitjà entorn als 3.500, molt per sota del màxim de 5.200, la qual cosa si bé indica la viabilitat productiva, també ens diu que la viticultura a la zona estarà supeditada a un control constant sobre aquest tipus de malalties.

La D.O. *Ribeiro se situa a la denominada zona de transició de Galícia i presenta un clima molt peculiar que, com ja es va indicar anteriorment, és molt apropiat per a la producció de vins de qualitat basats en la viticultura. Exactament se situa on comença la zona de transició de manera que presenta un caràcter mediterrani suavitzat en la seva justa mesura per la influència atlàntica i vic eversa. La influència atlàntica és deguda a una escassa distància a l'oceà de 45 Km cap a l'oest. De fet, aquesta distància deuria suposar un major caràcter atlàntic de l'entorn, però l'orografia de cadenes muntanyenques que limita per l'oest la denominació exerceix un important efecte protector, generant així una viticultura en situació gairebé marginal, on la planta té certa dificultat per madurar el fruit, aconseguint la necessària maduració alcohòlica de forma paral·lela a la maduració fenòlica i conservant una equilibrada frescor propiciada per l'acidesa natural amb un domini del tartàric sobre el málico.

El caràcter lleugerament continental, en conjunció amb els corrents d'aire dominants, provoquen una important diferència tèrmica entre el dia i la nit, la qual cosa afavoreix la lenta maduració, aconseguint d'aquesta forma crear i respectar el component aromàtic i frescor natural. La influència marítima que penetra principalment per la conca del riu Miño, crea bandes de *ecotonía climàtica sobre els vessants, generant-se un major caràcter atlàntic segons ascendeix en la cota el que limita el cultiu aproximadament als 450 metres d'altura per a les varietats conreades en la denominació d'origen. Un altre factor també important són els sòls i orografia que dominen l'entorn de la Denominació d'Origen *Ribeiro, que en molts casos a més de ser propicis gairebé obliguen al cultiu del vinyer a causa del seu agrest caràcter.

Els Sòls de la D.O. Ribeiro es caracteritzen per estar englobats en tres tipus principals: la majoria d'ells es desenvolupen a partir de materials granítics i en menor proporció trobem els que ho fan a partir de materials metamòrfics i els desenvolupats a partir de materials sedimentaris. D'entre els materials granítics trobem les granodiorites i granits tardans, que ocupen tota la part central de la denominació estenent-se també cap al sud; les granodiorites precoces que abunden per la parteix oest, i els granits de dues miques que apareixen distribuïts per totes les zones. En el cas dels materials metamòrfics hem dels *micaesquistos apareixen en els sectors de l'oest i nord, mentre que els esquists verds ho fan a les zones sud i est. Encara que amb poca importància en la seva proporció i concretament en l'explotació vitícola, també apareixen sòls derivats de materials sedimentaris, que apareixen tradició d'agricultura comercial a Galícia i en ells la fertilització es practica de forma intensiva i des de fa molt temps.

A més també cal tenir en compte que pràcticament tots els sòls de cultiu de la zona estan abancalats per augmentar el seu espessor i disminuir el pendent facilitant així el seu laboreu i l'aprofitament dels vessants i conseqüent insolació. Sòls amb constants labors agrícoles i tècniques per a la construcció de bancals, la qual cosa al seu torn va afavorir l'aparició de particulars condicions agroclimàtiques, que han influït en les seves propietats i en la seva evolució. En general els sòls dedicats a l'explotació vitícola es caracteritzen per ser antrosoles cumúlicos associats a cambisoles o regosoles dístricos, que es distribueixen pels trams finals dels talusos i vessants i els piedemontes que marquen la transició cap a les vegas. En general són sòls *abancalados, en els quals es fan patents les transformacions ocasionades pel maneig agrícola que es reflecteix en la freqüència amb què apareixen els horitzons A *móllicos (de vegades *ócricos), que pot descansar o no sobre un B *cámbico més o menys desenvolupat, que dóna pas a horitzons d'un cicle més antic.

Des del punt de vista de les seves propietats i aptitud agronòmica, direm que en general els sòls de cultiu disposen d'una profunditat mitjana efectiva que oscil·la entre 70 i 100 cm i que amb prou feines presenten diferenciació d'horitzons en el si del perfil. Els seus elevats continguts en sorra, sobretot en l'horitzó superficial, contrasten amb l'escàs contingut en argila (per sota del 20%), per la qual cosa predominaran les textures franco , excepte en els sectors en què apareixen desenvolupats a partir de sediments al·luvials, que solen donar textures franques, o roques metamòrfiques de textures més fines. El seu caràcter sorrenc és un factor important per minimitzar la capacitat de camp ja que si bé la integral pluviomètrica en la D.O. Ribeiro és relativament alta, aquesta es minimitza significativament des de la floració fins a la maduració, la qual cosa propicia cert estrès hídric que afavoreix significativament la qualitat final del raïm. Normalment són sòls de reacció àcida, pobres en matèria orgànica perquè en ells el vinyer sol succeir-ne a si mateix des de fa moltes generacions, molt desaturats, amb un contingut en Calci que tendeix a ser baix.

Més

D.O. Ribeiro  Hi ha un producte.

• Vista ràpida

  CESARES IMPERIUM CESARES IMPERIUM

  Vi Blanc de Treixadura de Ribeiro Vi Blanc de Treixadura de Ribeiro

  6,75€

  Afegir al cistell Més

  Disponible