Varietats de raïm  No hi ha productes en aquesta categoria.

Sotscategories

  • Ull de llebre...

    Considerada autòctona de Rioja, és la varietat més característica d'aquesta Denominació, fonament de la identitat dels seus vins negres i una de les grans varietats nobles del món. Ocupa més del 75% de la superfície de cultiu i és *enològicament molt versàtil, capaç de produir vins amb llarg envelliment, molt equilibrats en grau alcohòlic, color i acidesa, i amb un paladar franc, suau i *afruitat, que evoluciona a *aterciopelado quan envelleix.

  • Garnacha Tinta
    Varietat d'origen espanyol que major superfície ocupa al món, a Rioja complementa al *Tempranillo per les seves característiques aromàtiques i cos. Rica en extracte i amb bona graduació alcohòlica, el vi obtingut depèn molt de les condicions ambientals (integral tèrmica) i de cultiu (producció), doncs mentre en zones càlides dóna el tipus de vi pel qual més se li coneix, en zones fresques dóna un producte molt interessant i equilibrat, ideal per a l'elaboració de rosats. Sensible al corriment, és molt rústica, resistent a la sequera i també bastant resistent a alguna de les plagues i malalties importants del vinyer com *acariosis i *oïdi, la qual cosa va afavorir l'extensió del seu cultiu.
  • Bobal

    Raïm de baix grau alcohòlic (uns 11 graus), i elevada acidesa (5,5 a 6,5 de tartàric).
    Molt present en la *denominació d'Utiel-Requena i a València, Conca i Albacete.

  • Pinot Noir
    Pinot Noir és una varietat de raïm negre (*Vitis *vinifera), considerada una de les més internacionals i elegants. El nom també pot fer referència al vi creat a partir del cep de raïm *Pinot *Noir. El nom d'aquest raïm deriva de les paraules franceses per a "pi" i "negre" respectivament, atès que el *racimo que creix d'aquest cep té la forma d'un con de pi i el seu to negre *violosa que li dóna color característic. Els raïms *Pinot *Noir creixen a tot el món, especialment a les regions fredes, però és comuna associar-les amb la regió de *Borgoña a França, per ser bressol dels millors vins que utilitzen aquest tipus de raïms.

    És originària de *Borgoña sent una dels ceps que integren la mescla de la majoria dels *Champagne (*espumants de la regió homònima), així com de molts *espumosos del món. També la hi considera una de les varietats més selectes a nivell mundial per a l'elaboració de vins *varietal, en *Bourgogne dóna alguns dels vins més exclusius i cars del món, per la seva escassa producció, tals com *Romanée *Conti.
    Es creu possible que sigui el *cupatge mare del *Tempranillo espanyol.
    És una varietat que no s'adapta fàcilment a qualsevol regió, requereix d'un clima fred per aconseguir bons resultats. Les principals regions i països productors d'aquesta varietat són: França, Alemanya, la regió del Valle de *Willamette a Oregon, el comtat de *Sonoma a Califòrnia, Austràlia, Argentina, valls fredes de Xile i Sud-àfrica.
    A Espanya, i segons l'Ordre APA/1819/2007, per la qual s'actualitza l'annex V, classificació de les varietats de vinya, del Reial decret 1472/2000, de 4 d'agost, que regula el potencial de producció vitícola, la *pinot *noir és varietat recomanada per *las Comunitats autònomes d'Aragó, Catalunya, Extremadura, La Rioja i Comunitat Valenciana;a més,està autoritzada a Andalusia, Astúries, Balears, Canàries, Cantàbria, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Navarra i País Basc. Es conrea en vinyers *del Penedès Superior.
    A Argentina, diversos cellers que van aconseguir molt bons exponents, donant vins rodons i molt perfumats, a la vall de *Uco a Mendoza i a la vall del riu *Neuquén en la *Patagonia.
    Els seus *bayas són petites, d'un negre *violosa, encerades per *pruïna abundant. El *hollejo és fi, i la polpa suau.

    Es fa amb aquesta vinya un vi molt fi. Es caracteritza per la seva estructura *tanina baixa, de cos mitjà despertant sensacions refinades i subtils en boca. *Pinot *Noir produeix un vi extremadament suau, fresc i *fruitat, d'un molt bon *buquet, amb una acidesa que ho fa bastant viu i persistent al paladar, sense ser agressiu.

    En nas, els negres de *Pinot *Noir poden aconseguir l'excel·lència aromàtica (cirera, *cassis, maduixa, gerd, violeta, cuir, regalèssia que evolucionen a una delicada aroma amb l'envelliment) i admeten una bona criança.
    Les aromes característiques d'aquest vi són a fruites vermelles i negres com a cirera, mores, gerd, pruna, entre els més destacats. Les aromes primàries estan determinats per les groselles negres, les tòfones. També es destaquen notes florals com per exemple roses marcides.

    A la vista, és un vi que té una lluminositat especial, recorda a un vermell teula més opac que brillant, al contrari dels vins francesos de *Pinot *Noir que es caracteritzen per tenir una lluentor bastant més lluminós. El seu color varia segons la seva edat: d'un vermell, robí o violeta quan és jove, a un ataronjat ocre, després de 8 a 10 anys de guarda, mantenint una capa mitjana.
    En boca sol ser vi lleuger, però estructurat, si es *vinifica al vell estil *Borgoñes, pot necessitar d'anys de *añejamiento, per suavitzar els *tanins.
  • Mazuelo
    Hi ha constància del cultiu d'aquesta varietat a Rioja des de fa diversos segles, però avui ocupa amb prou feines un 3% de la superfície de la Denominació. És més productiva que les altres varietats negres, especialment sensible al *oïdi i necessita major integral tèrmica per madurar. Encara que talla en aromes, produeix vins amb abundants *tanins, acidesa elevada i color estable, tot la qual cosa li converteix en un bon complement del *Tempranillo per a vins de llarg envelliment.
  • Cariñena
    El raïm *cariñena (en francès *carignan, en italià *carignano, en anglès d'EUA *carignane) és una varietat de raïm negre espanyola.
    Es considera el raïm més conreat del món. És originària segons alguns de *Cariñena (Aragó). Segons l'Ordre APA/1819/2007, per la qual s'actualitza l'annex V, classificació de les varietats de vinya, del Reial decret 1472/2000, de 4 d'agost, pel qual es regula el potencial de producció vitícola, la *mazuela és varietat recomanada per a Aragó, Catalunya (on la hi coneix també com *samsó), País Basc i La Rioja; està autoritzada a Castella-la Manxa, Extremadura i Navarra. Es troba principalment a Catalunya i La Rioja. En la primera, és la base per als vins del Priorat, estant igualment en *Costers del *Segre, Empordà, Penedés, Tarragona i Terra Alta.
    *Enológicament el raïm *mazuelo es caracteritza per la seva alta intensitat colorant i per la seva també alta concentració de sucres. És a dir, aquesta varietat s'usa per a la producció de vins amb molt color i molt alcohol.
    En la segona, forma part de la Denominació d'Origen Qualificada Rioja. Apareix també en les denominacions Calataiud, Camp de Borja, *Cariñena, Navarra i Ribera del *Guadiana.
    A França es conrea des dels Pirineus Orientals fins a l'Aude; és la més característica de la regió del Migdia. També es conrea a Sardenya i en algunes zones d'Itàlia. Va estar conreada a Algèria, Tunísia i el Marroc. També està present al Nou Món del vi: Califòrnia, Xile, Argentina, Mèxic i, en menor mesura, a Sud-àfrica o Xina.
    La *cariñena, croada amb la *cabernet *sauvignon ha produït la varietat *ruby *cabernet i, croada amb la mateixa *cabernet *sauvignon i *garnacha, la *carnelian.
    També la hi denomina *Mazuelo. *Mazuelo i *mazuela provenen segons alguns de la paraula basca *mats, mentre que uns altres diuen que procedeix de mall, a causa de la seva forma.
    *Crujillón o *crucillón (a Aragó) i *Samsó (Penedés) o *sanso (Barcelona). Altres noms: *babonenc, *bois *dur, *boue dur, *cagnolaro negre, *cagnan, *cangnan o *cangnane (Llenguadoc, *carignan (en francès), *carignan *moullan, *carignan *noir, *carignane (França),*carinyena (Catalunya), *carignano, català, *crusilló, *girarde, *gragnano (Itàlia), *legno dur, *mazuelo negre, meló de *Bourgogne, *mollard, *monestel, *muscadet de *Bourgogne, *plant de *Ledenon, *roussillonen, *samso *crusillo, *sopatna *blau, negre *mazuela i vall de Sant Joaquín a Califòrnia).
    Es tracta d'una planta molt productiva, de fins a 150 hectolitre per hectàrea. És sensible a les malalties com el *oïdi i el míldiu i a la humitat. És de *brotaciò tardana, la qual cosa fa que no l'aconsegueixin les gelades de primavera. Les seves fulles són grans, amb forma de pentàgon molt pronunciats. Té *raïmós de grandària gran i compactes. Les *baies són de grandària mitjana, forma rodona i color blau *negros. Té una alta quantitat de *taninos, la qual cosa determina la seva gran capacitat d'envelliment, i alta acidesa.
  • Syrah
    Syrah és una varietat negra de vinya (*Vitis *vinifera). Amb aquesta varietat es pot crear un vi *mono varietal anomenat també *Shiraz. Altres noms amb els quals pot veure's escrita aquesta varietat són *candive *noir, *entournerein, *hermitage, *hignin *noir, *petite *syrah, pla de la *biaune, *schiraz, *serine, *seräne, *shiraz, *sirac, *sirah i *syra. És una dada important saber que el nom de *Syrah prové de les zones fredes de *Francia i la denominació de *Shiraz prové de les zones càlides d'Austràlia.
    L'origen d'aquest cep està envoltat de controvèrsies i dubtes. Una de les tesis és que prové de la ciutat persa de *Shiraz, des d'on ben els fenicis o segles després els croats l'haurien portat a la Gàl·lia. Segons uns altres, ve de *Siracusa, a Sicília. Té una important implantació al centre i sud de França, la qual cosa ha donat lloc al fet que es consideri que pot ser originària del *Ródan, regió on s'elaboren vins *mono varietals amb aquest raïm, en particular els de *Hermitage. Aquesta varietat es va portar al Nou Món del vi: Austràlia (allí cridada *shiraz), Xile i Califòrnia.

    A Espanya els primers cellers a conrear i elaborar amb *syrah van ser Enrique Mendoza d'Alacant i Carlos Falcó (Marquès de *Griñón) en *Malpica de Tajo en Muntanyes de Toledo. Aquest raïm s'ha anat estenent per Extremadura, La Manxa i Aragó. Actualment, pot trobar-se al Comtat de Huelva, *Somontano, Penedès, en el Priorat i a La Manxa, *Méntrida, Ribera del Duero, La Rioja i Tarragona. A Jumella es barreja amb *monestrell.

    La *syrah és una varietat de raïm per *vinificació recomanada en les comunitats autònomes espanyoles de Catalunya, Extremadura i Comunitat Valenciana. Està autoritzada a Andalusia, Aragó, Astúries, Balears, Canàries, Cantàbria, Castella-la Manxa,Comunitat de Madrid, Comunitat Foral de Navarra i Regió de Múrcia.
  • Cabernet Sauvignon
    Cabernet Sauvignon és un cep d'origen francès, de la regió vinícola de Bordeus, i una de les més reconegudes varietats de raïm a nivell mundial. Es conrea en gairebé tots els principals països productors de vi. S'adapta a un ampli espectre de condicions climàtiques, des de la vall *Okanagan, al sud de la província canadenca de Columbia Britànica, fins a la vall de la *Becá a Líban. El *Cabernet *Sauvignon va començar a ser reconegut internacionalment a partir de la seva destacada presència en el vi provinent de Bordeus, on sol utilitzar-la en vins de tall amb *Merlot i *Cabernet *Franc.
    Des de França, el raïm es va disseminar per Europa i Amèrica on es va adaptar amb facilitat a diversos llocs com la zona vinícola nord-americana de la vall de *Napa, la regió australiana de *Coonawarra, la vall del *Maipo *enChile, la vall de *Uco a Argentina, entre uns altres.
    Durant gairebé tot el segle XX va ser la varietat *Premium més collida del món, fins que va ser superada pel *Merlot en la dècada dels 90. 
    Malgrat la seva destacada presència en la indústria del vi, aquest raïm és relativament una nova varietat, producte d'un encreuament entre el *Cabernet *franc i el *Sauvignon *blanc durant el segle XVII en el sud-oest *de França . La seva popularitat s'atribueix a la facilitat de cultiu -els raïms tenen pell gruixuda i els vinyers són resistents a la descomposició i a les gelades- a la seva presentació d'estructura consistent i als sabors que expressen el típic caràcter de la varietat. La familiaritat amb el cep i la facilitat de pronunciació en diversos idiomes també han ajudat a divulgar els vins *Cabernet *Sauvignon entre els consumidors. No obstant això, la seva estesa popularitat també ha contribuït al fet que aquest raïm sigui criticat com una varietat «colonitzadora» que acaba monopolitzant regions *vineres a costa de varietats de raïm natives. 
    Es conrea a França, sobretot a la regió vinícola de Bordeus, a Itàlia, en països d'Europa Central (Bulgària, Hongria, Eslovènia, entre uns altres), i a la regió mediterrània oriental (Xipre, Grècia, Israel i Líban).
    A Califòrnia, Estats Units, el *Cabernet *Sauvignon ha desenvolupat el seu característic estil i reputació, recognoscible al mercat mundial. La producció i vinyers d'aquesta varietat a Califòrnia són similars en quantitat als de Bordeus. 
    A Hispanoamèrica té fort presencia a Argentina, Bolívia, Brasil, Xile, Mèxic, Perú i Uruguai. També es conrea a Austràlia i Sud-àfrica.
    La varietat és bastant homogènia, amb algunes diferències en la forma del *raïm i en les característiques típiques del vi.
    Es caracteritza pels seus *tanino densos i aristocràtics, el seu color profund, les seves complexes aromes fruiteres, la seva elegant estructura i la seva idoneïtat per a la criança. Varietat bastant vigorosa i de *brotació mitjà-tardana, vegetació bastant *erecta i *entrenusos mitjà-curts.
    De color intens i cobert, són *tánics en la seva joventut; però, quan s'obren, desenvolupen una gamma inconfusible d'aromes florals (violeta, rosa), fruiteres (nabius, *cassis, gerds, mores) i vegetals (pebrot verd, cafè sense torrar, sense oblidar també la complexitat que podem obtenir amb almenys un primer pas per barriques).
    Aquestes aromes poden fer-se més complexos amb la criança, exhibint notes de fum, cedre, *creosota, encens, regalèssia i un excitant perfum de tòfona. S'adapta a climes temperats i millor en zones seques o ben ventilades, en el nord prefereix zones ben exposades al sol en pujols i sòls lleugers sobretot a les valls.
    No accepta sòls excessivament fèrtils i humits que indueixen a gran vigor i dificultats de *lignificació.
    S'adapta bé a diverses normes de poda tenint en compte les condicions *podo climàtiques. La producció és regular i constant. Madura en la tercera època. La resistència a les malalties és normal, pot considerar-les alguna cosa sensible a l'assecat del *raim pel que és necessari tenir en compte la relació K/Mg del sòl.
    Les *bayas són petites, esfèriques, de pell espessa i dura, amb profund pigment negre. La seva polpa és ferma, cruixent, de sabor *astringent i gust peculiar que recorda les *serves.
     
  • Merlot
    Merlot és una vinya negra, productiva i de *brut *primers. El *raïm de *merlot és cilíndric, petit i poc dens. El gra és menut, de pell brunyida, polpa dolça i color negre *Blavós. Pertany a la mateixa família que els *cabernet: *Cabernet *franc i *cabernet *sauvignon. El nom procedeix del *diminutivo en francès de merla, probablement per la similitud amb el seu plomatge negre i morat.

    El vi *varietal de *merlot es caracteritza pel seu *finor i suavitat, sense deixar de ser aromàtic i *carnós. És de color robí molt intens, de graduació mitjana i envelleix ràpidament sense perdre qualitat. Es complementa bé en tràfecs amb *garnacha per als vins joves, i amb *cabernet *sauvignon, *bobal o *tempranillo per a la criança.

    El *merlot és originari de la regió de Bordeus, on és la varietat més conreada. S'utilitza sobretot en l'elaboració del *medoc, un *burdeos negre de la regió de *Médoc, i en alguns vins del nord d'Itàlia. D'altra banda s'ha incrementat molt la producció de vi *varietal de *merlot a Califòrnia. S'ha convertit en una varietat internacional, la segona varietat negra més sol·licitada després del *Cabernet *Sauvignon, utilitzada sobretot com una varietat de millora en els tràfecs per aportar suavitat i equilibri.
     
  • Trepat
  • Mencia
  • Brancelao
  • Caiño
  • Sousón
  • Juan García (Mouraton)
  • Viura (Macabeo)
    Principal varietat blanca conreada a Rioja, és més productiva que les varietats negres i ofereix vins *afruitats, amb una aroma floral i amb notable grau d'acidesa, ideal per a elaboració tant de blancs joves com de criança. Aquest envelliment en fusta constitueix una forma d'elaboració tradicional del vi blanc de Rioja, que en els últims anys s'ha enriquit mitjançant la fermentació en barrica del most amb els seus emboliques. Més coneguda a Espanya com *Macabeu, les sinonímies més citades són *Alcanó, *Forcalla, *Gredelin, *Lardot, , *Macabeu, *Queue de *Renard i *Rossan.
  • Garnacha Blanca
    La *garnacha blanca (o *grenache, *grenache *blanc, *alicante blanca, *sillina *lanc, *belán, *rool *grenache, *garnatxa blanca o *feher *grenache) és una varietat de raïm blanc d'origen espanyol, sent la menys conreada pel que fa a la varietat negra tant a Espanya com al món (a Espanya 25.000 hectàrees i al món sol 40.000).
    Aquesta varietat blanca pot provenir d'una mutació de la *garnacha negra i s'adapta a climes càlids i secs, sent produïda a Espanya principalment a Tarragona, Zaragoza i Teruel. Forma part de la varietat principal de les denominacions d'origen d'Alella, *Costers del *Segre, Tarragona i Terra Alta (en aquesta regió s'ha aconseguit identificar i potenciar els vins blancs de la ribera de l'Ebre a partir de la *garnacha blanca), i autoritzada en denominacions d'origen com *Cariñena, *Cigales, L'*Empordá-Costa Brava, Navarra, Priorat, Rioja i *Somontano. A més està recomanada per les comunitats autònomes d'Aragó i Catalunya.
  • Verdejo
    El caràcter Rueda està definit per tres elements: el raïm *Verdejo, autòctona de la zona, el clima continental i els sòls *cascajosos.

    El raïm *Verdejo habita des de fa segles en la Denominació d'Origen Rueda. El seu origen, àdhuc no tenint testimoniatges escrits d'això, es creu que pot coincidir amb el regnat d'Alfonso VI (segle XI). En aquesta època es va repoblar la conca del Duero amb càntabres, vascons i mossàrabs, sent aquests últims els que amb major probabilitat van portar la varietat *Verdejo a Espanya.

    Podem apropar-nos al vi blanc dient que l'aroma i sabor de la *Verdejo té matisos d'herba de muntanya baixa, amb tocs *afruitats i una excel·lent acidesa. L'extracte, factor de personalitat dels grans vins blancs, és perceptible pel seu volum i el seu característic toc *amargosos que projecta en boca un centelleig d'originalitat, acompanyat d'una gran expressió fruitera. Són vins de gran harmonia, el record de la qual després del pas per boca conviden a continuar amb la degustació
    .
  • Treixadura
    Distingida, harmoniosa, completa, la *Treixadura és la varietat blanca reina del vinyer del *Ribeiro, és perfecta per a la zona expressant en ella tot el seu potencial. En progressiva implantació està desplaçant a altres varietats menys apropiades per a aquesta zona; resulta insubstituïble a la Comarca del *Ribeiro i ha estat la principal responsable que els nostres vins aconseguissin la seva mítica fama.
  • Godello
    És la tercera varietat blanca autòctona de major representació a la zona; és una varietat molt completa amb una important aportació a la fase *gustativa dels vins del *Ribeiro. Sol utilitzar-se com a complementària o com a base de la mescla.
  • Loureira

    Variedad de uva blanca que podemos encontrar en Galicia (Rias Baixas y Ribera Sacra), y también en el norte de Portugal, se la conoce además con otros nombres como Loureira, Marqués, Blanco Redondo o Dourada. Apreciada por sus aromas potentes y complejos, se utiliza en la elaboración de los vinos verdes.

  • Xarel·lo

    El *xarel·lo és l'estendard de la DO Penedès. Brillant, singular, arrelat, gratificant... l'essència del territori. Una varietat, un vi, que es fa i es deixa voler.

  • Parellada

    La raïm *parellada és un tipus de raïm (*Vitis *vinifera) blanca catalana. També la hi coneix amb els noms de: *martorella, *masià, *montonega, *montonero i *montonet.

  • Chardonnay
    La *chardonnay és una varietat de raïm de pell verda usada per fer vi blanc. És originària de la regió vitícola de *Borgoña, en l'est de França, però ara creix a tot arreu on es produeix el vi, des d'Anglaterra fins a Nova Zelanda. Per a regions vitícoles noves i en desenvolupament està vista com un "ritu de pas" i com una fàcil entrada al mercat internacional del vi. 
    El raïm *chardonnay en si mateixa és molt neutral, amb molts dels sabors comunament associats amb el raïm i els que deriven del terreny i del roure. És *vinificada en estils molt diferents, des de la magra, a vins de mineral trencadís de *Chablis i de França al Nou Món amb roure i amb notes de fruites tropicals. En climes freds (com la regió francesa de *Chablis i la de Carners de l'Àrea Vitícola Americana de Califòrnia), la *chardonnay tendeix a tenir un cos de mitjà a lleuger, una notable acidesa i sabors a pruna verda, poma i pera. En localitzacions càlides (com les *Adelaide *Hills, la península *Mornington a Austràlia i les regions de *Gisborne i *Marlborough a Nova Zelanda) els sabors es converteixen en més cítrics i a meló i préssec mentre que en localitzacions molt càlides (com la Costa Central de l'Àrea Vitícola Americana de Califòrnia) apareixen més notes de figa i fruites tropicals com la banana i el mànec. Vins que han passat per la fermentació *mano láctica tendeixen a tenir una acidesa més baixa i sabors a fruites amb una sensació més *mantegosa en la boca i notes d'avellana. 
    La *chardonnay és un component important de molts vins *espumosos al voltant del món, incloent el xampany. Un bec de popularitat a la fi dels anys 1980 *dió lloc a una reacció sobre aquest vi que va fer veure al raïm amb un component negatiu per la globalització del vi. No obstant això, segueix sent un de les varietats de raïm més àmpliament plantades, amb uns 160.000 hectàrees al voltant del món, després només de la *Airén entre els raïms de vi blanques i plantada en més regions vitícoles que qualsevol altre raïm -incloent *cabernet *sauvignon.
  • Subirat Parent
    EEl terme malvasia designa a una família de varietats originàries del Mediterrani i l'illa de Madeira, però actualment conreades en totes les regions vinícoles del món. Encara que generalment es parla de malvasia per referir-se a la varietat blanca, també existeix una malvesia negra amb el nom de malvasia negra.

    Les diverses varietats es diferencien notablement entre elles per la morfologia de la planta, color, sabor i composició bioquímica del fruit, precocitat de maduració, productivitat i aptitud per la *vinificació. Les vinyes malvesia poden ser de dos grups: els que tenen una lleugera aroma que recorda al moscatell i uns altres de sabor simple.

    Aquesta vinya no és molt vigorosa. La seva producció és baixa i tendeix a ser sensible a les malalties. A causa de la seva antiguitat i extensió han sorgit *sub varietats, però a causa de la poca resistència a les malalties, el cultiu s'ha anat reduint sent substituït per altres varietats més resistents. Té *raïmo de grandària mitjana i poc compacte. És sensible a la podridura.
  • Macabeo

    Macabeo (Macabeu en catalán) es una variedad de uva blanca de vinificación. También es conocida como Alcañol, Blanca de Daroca, Charas Blanc, Forcalla, Gredelín, Lardot, Maccabeo, Perpignan, la cola de Renard, Rossan, Viuna o Viura. Presente sobre todo en Badajoz, La Rioja, Tarragona y Zaragoza.

    Es una de las variedades más extendidas por España. Su origen, según los expertos, puede estar en la cuenca del Ebro o en Valencia.

    Es una planta de rendimiento elevado. Es muy sensible a la botrytis cinerea, es resistente a las heladas y su cultivo está aumentando mucho. Sus racimos son de tamaño grande y compacto. Las bayas tienen tamaño grande, la piel fina y el color dorado. Sus aromas se asemejan a la palomino pero esta uva tiene más color y más cuerpo dando a los caldos ese toque meloromántico en función del tiempo de fermentación. Su composición alcohólica en temporada media es de 13º de alcohol. Produce un vino de delicado aroma y color amarillo pálido pajizo con tonos verdes. No suelen ser vinos muy alcohólicos, situándose la graduación entre el 9 y el 10,5%.

    La uva se utiliza para hacer vinos blancos ligeramente ácidos, aptos para el consumo precoz. El vino es pálido y ligero, con recuerdos de frutos verdes. La macabeo es tradicionalmente mezclada con Xarel·lo y Parellada para hacer cava, el más conocido vino espumoso de España. Es también la variedad básica de los blancos riojanos.

  • Pedro Ximénez
  • Viogner
  • Rousanne
  • Muscat
  • Chenin Blanc
  • Sauvignon Blanc
  • Malvasía de Sitges
  • Doña Blanca